Vés al contingut

Punt i a part: nous reptes

11 febrer 2018

Avui ha sigut el meu últim dia fent esports. Tanco una etapa. Una llarga etapa que va començar fa catorze anys a Ràdio Barcelona, i que he continuat a l’ARA des del 2013. Arrenco un nou projecte al mateix diari, que espero poder explicar ben aviat. Seguiré amb un ull posat al Barça -escrivint puntualment- perquè tants anys no es poden esborrar d’un dia a un altre, però m’aparto de l’actualitat diària. Que em perdonin el Ramon Besa o el Miguel Rico, ara ja no serà una obligació llegir-los cada matí, sinó un plaer d’aquell que s’ho mira des de la distància.

Fa més d’un any i mig que vaig començar a traçar aquest nou camí. El Raül Llimós i el Sique Rodríguez en tenen gran culpa. Ells em van fer replantejar la meva vida professional. Quan les preguntes comencen a ressonar -i ningú millor que un periodista en això- ja no les pots aturar fins que obtens la resposta. El juny del 2016 vaig decidir que necessitava un canvi de rumb a la meva vida professional.

Deixo els esports perquè necessito nous reptes. Ja no em brillaven els ulls. Ni em sentia un privilegiat. Puc comptar amb els dits de la mà els dies que m’he sentit orgullós de la meva feina durant els últims mesos. Espero que el lector em perdoni. Fins i tot, i potser és un sentiment massa naïf per a una professió com la nostra, tenia la sensació que no aportava res a la societat: quan el lector arribava al final de l’article tot seguia igual. Si jo no m’emocionava, a qui podia emocionar?

Fa uns anys somiava en fer trontollar presidents, perseguir directius corruptes i fiscalitzar el poder nit i dia. Avui, tinc la sensació que, tot i haver-ho intentat -vull creure que amb rigor i honestedat-, sempre m’he quedat a mig camí. Aquesta batalla no l’he guanyada. De moment. Segueixo creient com el qui més en el periodisme, però necessito nous horitzons per reafirmar-me en allò que somiava fa uns anys. Toca tornar a començar.

PD. Suposo que he escrit aquestes línies perquè necessito buidar allò que he anat madurant durant aquests vint mesos. I per donar les gràcies als companys d’esports. No sempre ha sigut fàcil. Al Gonzalo, Roger, Natalia, Nuria, Àlex i Martí. I, especialment, al Toni. Tot i que professionalment estem molt lluny, gràcies per creure en mi.

 

Anuncis
2 comentaris leave one →
  1. Eulalia Ribó Bagaría permalink
    21 Setembre 2018 8:26

    Bon dia! Sóc l’Eulàlia Ribó i, entre d’altres coses, dinamitzo un club de lectura a la Biblioteca Josep Pla de Les Roquetes (Sant Pere de Ribes). Fa temps que segueixo els teus articles als diaris i la radio, però fa ben poc que vaig descobrir La dona que fugia de la boira. L’he proposat com a lectura del club i gens ens faria més il.lusió que l’autor pogués venir a comentar el llibre amb nosaltres. Com puc contactar-te?
    Gràcies i sort en la nova aventura,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: